tag:blogger.com,1999:blog-79520377114919978512024-03-13T06:27:12.472+01:00Viure i Llegir"Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres".
Joan FusterPilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.comBlogger39125tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-76057261230101649602022-03-21T17:23:00.001+01:002022-03-22T21:04:02.058+01:00<p> <span style="color: #2b00fe; font-size: large;">HE LLEGIT <i>AIRE</i> D'ELVIRA CAMBRILS</span></p><p><span style="color: #2b00fe; font-size: large;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhmKFjqxYxuNJLRpl1PlRrDlWbm7dr_EXlpewKJxFEFmdPhMdsAvpw6smc8SnYIgRPpzgCNOZAh_28vtVdMm8FpKGnyGiotfmYU64Z9bIrNS0XmUXgHothi-NuYlZLrreQEvjepNLwzPj2JMc3XG7JmzJu4q_l4CW_PzNNcrzEtLL7vOnceNxsVhoo=s1080" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhmKFjqxYxuNJLRpl1PlRrDlWbm7dr_EXlpewKJxFEFmdPhMdsAvpw6smc8SnYIgRPpzgCNOZAh_28vtVdMm8FpKGnyGiotfmYU64Z9bIrNS0XmUXgHothi-NuYlZLrreQEvjepNLwzPj2JMc3XG7JmzJu4q_l4CW_PzNNcrzEtLL7vOnceNxsVhoo=w320-h295" width="320" /></a></div><p></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">He
llegit <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aire</i> d’Elvira Cambrils i, d’entrada,
he reconegut la valentia de l’autora en situar l’acció de la novel·la en una
perruqueria-saló de bellesa, perquè aquests espais exclusivament femenins han
estat bandejats de la literatura i són ambients amb poc <i style="mso-bidi-font-style: normal;">glamour</i> literari, fins i tot per a les pròpies escriptores més
interessades a situar les dones en mons que els han estat vetats
tradicionalment i que calia ocupar. Tanmateix, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la lectora d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aire</i> es troba amb un retrat versemblant del que pot ocórrer en una
perruqueria actual i amb unes dones ben representatives de la nostra època. En “Reflexos
de mar” es reuneixen un grup de dones de diferents condicions socials, edats i
procedències geogràfiques i culturals, i, al llarg d’un matí i mentre reben les
atencions professionals de la perruquera i l’esteticista, es fan confidències i
es presten ajuda mútua. Els homes hi apareixen en les converses o en la narració
de les seues circumstàncies personals, i quasi sempre són la causa de la
infelicitat, per maltractadors, per abusadors o per castradors. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">N’he
llegit una ressenya de Manel Alonso, en la qual destaca les possibilitats de la
novel·la com a obra de teatre. Hi estic d’acord. A més de l’ús preferent de la
perruqueria com a lloc de l’acció, els diàlegs entre les dones que s’hi
congreguen són vius, frescos i expressius. És cert que el que sabem d’aquestes
dones a través de la interacció verbal es completa amb la narració del seu passat. De fet, la novel·la comparteix els diàlegs amb la
narració focalitzada en distints punts de vista, corresponents a les veus de
les diverses dones que s’hi reuneixen. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Aire</span></i><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"> és també una
mena d’epíleg d’una altra novel·la de l’autora, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tot el que tinc per ballar amb tu.</i> Elvira Cambrils rescata
d’aquesta novel·la el personatge de Feli, la protagonista, i la converteix en
una de les clientes de la perruqueria. En aquesta ocasió, és un
personatge més, perquè malgrat que és la veu amb què s’inicia i es clou la
novel·la, prompte cedeix aquesta veu a altres dones, i si hagueren de buscar
una protagonista seria la perruquera, que com a responsable del local s’erigeix
en sanadora de la imatge física i emocional de les seues clientes. També en rescata
la Mediterrània (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tot el que tinc per
ballar amb tu</i> es desenvolupa a l’illa grega de Sèrifos) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i situa el local en una urbanització de la costa de la Marina Alta: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">“La
ratlla blavíssima de la mar va traure el cap per damunt de les dunes, per sobre
dels matolls marronosos i les motes violades dels violers marins. Preciós.
Exquisidament preciós. Enllà de la línia blava, hi era Sèrifos.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">“La
muntanya totèmica s’erigia enllà del suau balanceig dels matolls marronosos i
el lila dels violers marins que cobrien les dunes”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">En
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aire,</i> com en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tot el que tinc per ballar amb tu</i> i com en el conjunt de l’obra d’Elvira
Cambrils, es mostra el coratge i l’optimisme vital dels personatges (“dones
que agafen aire a la sorra com en el vers de la Szymborska”) per fer dels
conflictes oportunitats de canvi. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Elvira
Cambrils rebrà aquesta setmana la Lletra Lila, el premi que concedeix l’AELC,
per commemorar el 8 de març, a la trajectòria literària d’una escriptora
valenciana. Ben .merescut!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><span style="color: #2b00fe; font-size: large;"></span><p></p>Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-44317314659279355392022-02-18T14:16:00.006+01:002022-03-19T20:20:08.593+01:00<p><span style="color: #2b00fe; font-size: large;">HE LLEGIT <i>VERSOS DE PORTES OBERTES</i> AMB POEMES DE MARIA DOLORS PELLICER I IL·LUSTRACIONS DE JOSEP FERRER</span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhX_Kt3jr0LY7KwH4C7XUEYz62xOvKxHVKjpKFLgtVBR5Rz17uP5sKIZoWRzvmOTuFdDiAm9XYF-3UO9TSJ4-On0jJtNs2S5cfchqmX5vYx8wNq1nWuzpU2QIG9nm-siyCUFlee_cRpmZpldFVIx5KL3cSjWOtRlMiXckd-yQMJ4udPnlip4kWVIO8=s4160" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="3120" height="387" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhX_Kt3jr0LY7KwH4C7XUEYz62xOvKxHVKjpKFLgtVBR5Rz17uP5sKIZoWRzvmOTuFdDiAm9XYF-3UO9TSJ4-On0jJtNs2S5cfchqmX5vYx8wNq1nWuzpU2QIG9nm-siyCUFlee_cRpmZpldFVIx5KL3cSjWOtRlMiXckd-yQMJ4udPnlip4kWVIO8=w290-h387" width="290" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: large;">HE LLEGIT </span><i style="font-family: times; font-size: large;">Versos de portes obertes</i><span style="font-family: times; font-size: large;"> (editorial Iglú, 2021), la darrera col·laboració de la poeta, Maria Dolors Pellicer, i del dibuixant, Josep Ferrer. I ja en són moltes, de col·laboracions! La primera,</span><i style="font-family: times; font-size: large;"> Xe, quins peus</i><span style="font-family: times; font-size: large;"> (Bullent, 1988), un deliciós àlbum infantil, en el qual textos i dibuixos –també de Xelo Garrigós- s’acoblen per mostrar als primers lectors les parts del cos amb una estètica –la dels textos i la dels dibuixos- fresca i desinhibida. </span><i style="font-family: times; font-size: large;">Xe, quins peus</i><span style="font-family: times; font-size: large;"> (i també </span><i style="font-family: times; font-size: large;">Cul, culot</i><span style="font-family: times; font-size: large;">, de la mateixa col·lecció) han esdevingut uns clàssics de la literatura infantil al País Valencià.</span></div><span style="font-family: times; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjpx4tSeXsOEmSTtysmRoXJHFmiVF7T9Fq0K0nGvMHqfCIkD8tGOWUKZigQkCSBW7MbdAl6QQgs92Py7v3qkIi1aeFtQKPN-qv-AVXNPkofvX0OB5zbgubyXvFvxsqv8-IiYgt_uJNMVMpLVj9n8mqC28FHRGlV4ipp6BTOoWz6e-0I1R4ZiHznhMQ=s175" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="121" data-original-width="175" height="121" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjpx4tSeXsOEmSTtysmRoXJHFmiVF7T9Fq0K0nGvMHqfCIkD8tGOWUKZigQkCSBW7MbdAl6QQgs92Py7v3qkIi1aeFtQKPN-qv-AVXNPkofvX0OB5zbgubyXvFvxsqv8-IiYgt_uJNMVMpLVj9n8mqC28FHRGlV4ipp6BTOoWz6e-0I1R4ZiHznhMQ" width="175" /></a></div>Entre aquella obra i <i>Versos de portes obertes</i> han passat uns quants anys, i Maria Dolors Pellicer i Josep Ferrer han publicat junts una dotzena de llibres de distints gèneres i en distintes editorials. <i>Versos de portes obertes</i> (i també tancades, primera picada d’ullet del dibuixant en la coberta) és un recull de poemes elaborats en la primera fase d’aquesta llarga pandèmia que encara arrosseguem. El poema introductori acaba així:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><i><div style="text-align: justify;"><i>Es declara rotundament</i></div><div style="text-align: justify;"><i>l’estat d’alarma.</i></div><div style="text-align: justify;"><i> Confinament</i>.</div></i><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I l’últim mostra la joia de la tornada a l’escola.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Entremig, un bon grapat de poemes agrupats en dues parts. En la primera, una veu d’infant (És la de la xiqueta de cabells rulls i rossos que apareix per diferents pàgines del poemari?) explica emocions i vivències dels mesos de confinament. Ens parla del conreu de les aficions (la lectura, la cuina), les passejades per la casa (<i>Llaurar la casa/fent passejades/amunt i avall</i>), la vida als balcons i finestres (<i>De sobte, la vida pren/força als balcons, Amb el nas cosit a la finestra/veig passar a cada instant/el no-res pel meu carrer</i>), la separació de la família i dels amics, la meteorologia del moment (<i>On t’amagues, Primavera/Tu també estàs confinada?</i>)... Situacions que el lector (infant o adult) reconeix com a vivències pròpies d’aquells moments tan especials. En alguns poemes, també una veu adulta treu el cap i fa reflexions d’aquesta mena: <i>Tenim el desig i l’esperança,/ tenim l’amor i la rialla. /Tenim l’alè/ que el mal oratge ens pren.</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si en aquesta primera part, l’acceptació i fins i tot la joia no hi manquen, la segona és un esclat, és una festa. El confinament ha acabat i l’autora ens regala poemes de vida als carrers, de jocs a l’aire lliure, de llum, de mar i de llunes conselleres. I les pàgines s’omplin de dibuixos de canalla joiosa, d’animalons (cal fixar-se en els gats), de sols i llunes. I de tallades de meló! D’Alger i amb pinyols!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un poemari ple d’optimisme i de saber viure. Una simbiosi fecunda entre paraules i dibuixos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Llarga vida a aquest binomi creatiu que conformen Maria Dolors Pellicer i Josep Ferrer!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div> <br /><br /> <div><div><span style="font-size: large;"></span><p></p></div></div>Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-52501101460177702052018-05-15T21:02:00.000+02:002018-05-15T21:02:19.180+02:00HE LLEGIT 1984 DE GEORGES ORWELL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjUIH0hyphenhyphenJICV_0on0w24swxhngUP526UAlV9VxlEUA8tvQ9OVgRIfpIH2PeQWnbNI_lkWl8KJV63SrKKgDZVfousCHPZ_4LUyRmc-ALUgWUxXbjJdy5Sn_5LJFY5vbodtIFicZhr8OKQw/s1600/1984.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="712" data-original-width="441" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjUIH0hyphenhyphenJICV_0on0w24swxhngUP526UAlV9VxlEUA8tvQ9OVgRIfpIH2PeQWnbNI_lkWl8KJV63SrKKgDZVfousCHPZ_4LUyRmc-ALUgWUxXbjJdy5Sn_5LJFY5vbodtIFicZhr8OKQw/s200/1984.jpg" width="123" /></a></div>
<br />
<br />
He llegit <i>Mil nou-cents vuitanta-quatre </i>(1948) de Georges Orwell, un dels textos més sovint citats per explicar el funcionament pervers de les diverses formes d'organització política dels segles XX i XXI. Sens dubte, a mi m'ha fet pensar en les maneres de fer política dels partits de la dreta del nostre país ara i ací.Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-16386716274441540112018-05-02T19:47:00.001+02:002018-05-15T21:03:26.970+02:00HE LLEGIT VINT-I-QUATRE HORES D'UNA DONA SENSIBLE DE CONSTANCE DE SALM<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8kq9nSRyhfUG0Tgr6KE515G2OtwPGhjXutnRUeR2D1iL8Miwof8sczKWU9Kumfle_HeKj9FE7CjvyIq3v7TAHyT9JI1toD2MXEPqB4jzGpXu1Xp4_ckJwyKi_qDvWaYIEXwiC1lf-N6w/s1600/24+HORES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="294" data-original-width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8kq9nSRyhfUG0Tgr6KE515G2OtwPGhjXutnRUeR2D1iL8Miwof8sczKWU9Kumfle_HeKj9FE7CjvyIq3v7TAHyT9JI1toD2MXEPqB4jzGpXu1Xp4_ckJwyKi_qDvWaYIEXwiC1lf-N6w/s1600/24+HORES.jpg" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
He llegit <i>Vint-i-quatre hores d'una dona sensible</i> de Constance de Salm (1767-1845), una moralista francesa (¡una desconeguda més!). De fet, el lector se n'adona, en acabar la narració, que la finalitat de l'escriptora era mostrar la inutilitat del patiment per gelosia. Tot seguint la moda de l'època, la narració es desenvolupa a través de cartes que l'enamorada escriu al seu amant durant 24 hores. M'agradaria haver trobat reflexions interessants sobre l'amor i l'abandonament, però la veritat és que només he llegit reiterades lamentacions, més difícils de pair quan resulta que només formaven part de la imaginació de l'enamorada i d'una sèrie de lamentables coincidències. Diuen que Stephan Sweig va seguir aquesta narració per escriure <i>24 hores en la vida d'una dona</i>.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-50698978670294733742018-04-27T23:10:00.004+02:002018-05-02T19:09:56.388+02:00HE LLEGIT PETITA CRÒNICA I CARTA A UNA DESCONEGUDA D'STEFAN SWEIG <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia2hTKOfKE0F-_YkdK3H43uFAPGEKwJP3TO_2cLho0aPWwVLDZTWrxfbOsHcHExwXICYkUq57ZJ4NePjV3JIBZdjV_XvmcTahyphenhyphenNq_8mVSBi63YofsGAbh4uypQkvR2fDlHqxv22HK2Vy8/s1600/llibre_stefan_zweig_petita_crc3b2nica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="300" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia2hTKOfKE0F-_YkdK3H43uFAPGEKwJP3TO_2cLho0aPWwVLDZTWrxfbOsHcHExwXICYkUq57ZJ4NePjV3JIBZdjV_XvmcTahyphenhyphenNq_8mVSBi63YofsGAbh4uypQkvR2fDlHqxv22HK2Vy8/s200/llibre_stefan_zweig_petita_crc3b2nica.jpg" width="128" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgifKQ8lov3MoRxGcPKUB_vGL09IyBKrFBXQ2C8dhh4hAvC21NqW12_gXaY_ezs5m0dnAMztnhl8ELcMa4tuROgMCE6NIOuRLy87KZx6gFYVciVSx7Cf1NDvZ5Sh4LI1i0wKPUFihxYp2s/s1600/crta+a+una+desconeguda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1477" data-original-width="945" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgifKQ8lov3MoRxGcPKUB_vGL09IyBKrFBXQ2C8dhh4hAvC21NqW12_gXaY_ezs5m0dnAMztnhl8ELcMa4tuROgMCE6NIOuRLy87KZx6gFYVciVSx7Cf1NDvZ5Sh4LI1i0wKPUFihxYp2s/s200/crta+a+una+desconeguda.jpg" width="127" /></a></div>
<br />
He llegit <i>Petita crònica, </i>d'Stefan Zweig (1881-1942), un recull de quatre narracions en les quals, a través d'uns personatges marginals, S, Zweig fa una "petita crònica" de l'Europa central posterior a la primera guerra mundial. També he llegit <i>Carta a una desconeguda</i>, que m'ha semblat una narració menor. Totes meravellosament escrites. Una prosa deliciosa.<br />
<br />Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-65853154358452244562018-04-20T12:04:00.002+02:002018-04-20T19:20:21.955+02:00HE LLEGIT DE ZORBA EL GRIEGO (VIDA Y ANDANZAS DE ALEXIS ZORBA) DE NIKOS KAZANTZAKIS <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOAC19W-x2Mbq60OKeggYfPkvJ3owB43o_3G9yIsz0BUM5xIqCiSFhjtvSgP34xZ1-o2eLWqC2pPK8W6oHd905IlHZ8kHxm1RqkVm0M7uxIvG4SRdES4FJhdYAnaW-bMkO0_rfPYlpuv0/s1600/Zorba.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="281" data-original-width="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOAC19W-x2Mbq60OKeggYfPkvJ3owB43o_3G9yIsz0BUM5xIqCiSFhjtvSgP34xZ1-o2eLWqC2pPK8W6oHd905IlHZ8kHxm1RqkVm0M7uxIvG4SRdES4FJhdYAnaW-bMkO0_rfPYlpuv0/s1600/Zorba.png" /></a></div>
<br />
He llegit <i>Zorba el griego (Vida y andanzas de Alexis Zorba) </i>de Nikos Kazantzakis (1883-1957), tot preparant el viatge a Creta. Vitalisme front intel·lectualisme en les figures dels protagonistes de la novel·la i, de rerefons, la societat cretenca, pobra, miserable, cruel.<br />
<br />
Zorba sempre serà Anthony Quinn.Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-32192359961421031702018-04-20T11:56:00.002+02:002018-04-20T18:53:24.984+02:00HE LLEGIT EL COR ÉS UN CAÇADOR SOLITARI DE CARSON MAcCULLERS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYilpDw1chdxFWQa7dCKVLaZmTiL806fSCJHcvZ4jqGp1GbPeRX-osnEYPOOW6VPUw2hlwVoXv0_meZgQkYfhJ3WLSnyW3Mr4K_fAEgEbjtpMTS8JnVasZO1Y2vhPMP1FLuLIpGMOvOQE/s1600/el+cor....jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYilpDw1chdxFWQa7dCKVLaZmTiL806fSCJHcvZ4jqGp1GbPeRX-osnEYPOOW6VPUw2hlwVoXv0_meZgQkYfhJ3WLSnyW3Mr4K_fAEgEbjtpMTS8JnVasZO1Y2vhPMP1FLuLIpGMOvOQE/s1600/el+cor....jpg" /></a></div>
<br />
<br />
He llegit <i>El cor és un caçador solitari </i>(1940) de Carson McCullers (1917-1967). Se m'ha encongit el cor amb les vides desolades dels personatges. Que enigmàtics, que insatisfets! Costa de creure que l'autora escrigués el llibre amb tan sols 23 anys.Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-61361995735902131272018-04-20T11:38:00.000+02:002018-04-20T18:48:20.460+02:00HE LLEGIT AL FAR DE VIRGINA WOOLF<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdhbas5UaJm-vqohNcKC4o6Jj2JP87OjrVRU9XE1EGwCQG50aj1tavfhi-Xt3A-G5tPiz5VVAwNmFlBsOFMqMJ3kmsNuwiXNamF3yNOk-MZx-sl87_rGeEa3Sp-vxdDXSE1qPIjU5AXmE/s1600/virginia+woolf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="262" data-original-width="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdhbas5UaJm-vqohNcKC4o6Jj2JP87OjrVRU9XE1EGwCQG50aj1tavfhi-Xt3A-G5tPiz5VVAwNmFlBsOFMqMJ3kmsNuwiXNamF3yNOk-MZx-sl87_rGeEa3Sp-vxdDXSE1qPIjU5AXmE/s1600/virginia+woolf.jpg" /></a></div>
<br />
He llegit<i> Al far </i>de Virginia Woolf (1882-1941) en la traducció d'Helena Valentí per a l'editorial Proa. Molta introspecció, molta poesia, molta bellesa! Mai no pots fixar els personatges; se te'n van per les vores.<br />
<br />
El més aviat possible llegiré <i>Mrs Dalloway.</i>Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-27189110932301256922018-03-12T20:17:00.001+01:002018-04-20T11:25:50.523+02:00CAMPOS DE NIJAR DE JUAN GOYTISOLO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTdLlmjNB1tziNEXl1xLUK9JDusfHC7sQA43ZXy5vno2d4wmjWJVxsB3Ngp6kt3k5nWpXN9BPawpX1CgVEnWDpQ-RgVWqDCqsr0Htr0-rPgYGO8CQuiarXzSWqKUPQS_NbbZU4Wbw_6ec/s1600/CAMPOS+DE+NIJAR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="277" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTdLlmjNB1tziNEXl1xLUK9JDusfHC7sQA43ZXy5vno2d4wmjWJVxsB3Ngp6kt3k5nWpXN9BPawpX1CgVEnWDpQ-RgVWqDCqsr0Htr0-rPgYGO8CQuiarXzSWqKUPQS_NbbZU4Wbw_6ec/s320/CAMPOS+DE+NIJAR.jpg" width="177" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
He llegit <i>Campos de Níjar</i> de Juan Goytisolo per segona vegada i coincidint amb la desaparició d'un xiquet en un dels paratges que apareixen a la novel·la. ¡Macabra coincidència! I també he llegit <i>Bodas de sangre</i> de F. García Lorca, que recrea uns fets reals ocorreguts en el cortijo El Fraile; però sobretot he llegit amb interés la novel·la breu <i><a href="http://www.juntadeandalucia.es/cultura/bivian/media/flashbooks/lecturas_pendientes/punal_de_claveles/files/carmen%20de%20burgos.pdf">Puñal de claveles</a></i> de Carmen de Burgos "Colombine" (Rodalquilar, 1867) sobre els mateixos fets; i he sabut de l'existència d'aquesta escriptora; i he sabut que la seua novel·la és anterior a l'obra de Lorca. I m'ha emprenyat perquè, encara que la novel·la no siga excepcional, té, per a mi, tant d'interés literari com <i>Bodas de sangre</i>. I aquesta la conec des que estudiava a l'institut i l'altra l'he coneguda als 60 anys.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUDCTQl5V0NsAGrJHNO5p_7yZQOEmlsaSXCrBFa_qOW-1kEkg0HMzgA5JJT6U5LD4U9hmtLRPi3qC8UK4ZLcxGa-E2jof5wLLnbOSv68uoIkbaA8BbixK-SrXNOdzEWh6UBVAeu0kLFWA/s1600/pu%25C3%25B1al+de+claveles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="285" data-original-width="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUDCTQl5V0NsAGrJHNO5p_7yZQOEmlsaSXCrBFa_qOW-1kEkg0HMzgA5JJT6U5LD4U9hmtLRPi3qC8UK4ZLcxGa-E2jof5wLLnbOSv68uoIkbaA8BbixK-SrXNOdzEWh6UBVAeu0kLFWA/s1600/pu%25C3%25B1al+de+claveles.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-84628630305626395992018-03-04T22:31:00.000+01:002018-03-12T19:48:18.035+01:00CÓMO LEER LITERATURA DE TERRY EAGLETON<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsnzgQ5d_cGGcUaTAJOlKvx0pYCouuhYx25mWsJIyjcOcdd_oeGJ_YHQtR2o1awOfCCHnZzTmgVfoLpx5pFqLxG5YEe1x5y0TT3sP28jt_V30esapbVO2gTbg_TMcJn72rxUMUr5c94Zg/s1600/como+leer+literatura.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsnzgQ5d_cGGcUaTAJOlKvx0pYCouuhYx25mWsJIyjcOcdd_oeGJ_YHQtR2o1awOfCCHnZzTmgVfoLpx5pFqLxG5YEe1x5y0TT3sP28jt_V30esapbVO2gTbg_TMcJn72rxUMUr5c94Zg/s1600/como+leer+literatura.jpg" /></a></div>
<br />
He llegit <i>Cómo leer literatura </i>(2016) de Terry Eagleton. El títol explicita clarament el contingut.. L'obra comença mostrant la tendència, habitual en els lectors, de confondre literatura i realitat, de parlar del contingut d'una novel·la com si d'un fet de la vida real es tractara.<br />
<br />
I què és el que diferencia vida i literatura? I, després, què fa que un text siga literari?<br />
<br />
<i>En parte, cuando definimos una obra como literaria, nos referimos a que lo que se dice debe interpretarse en función de cómo se dice. Es el tipo de escritura en la que el contenido y el lenguaje utilizado para expresarlo forman una unidad inseparable. El lenguaje forma parte de la realidad o la experiencia en lugar de ser un simple vehículo para transmitirlas.</i><br />
<i><br /></i>
De manera que el que correspon a la crítica literària és analitzar eixe ús particular del llenguatge.<br />
<br />
El segon capítol se centra en els personatges. Continua amb el raonament del primer capítol i diu:<br />
<br />
<i>Una de las maneras más habituales de pasar por alto el carácter literario de una novela u obra de teatro consiste en tratar a sus personajes como si fueran personas reales.</i><br />
<i><br /></i>Analitza després les diferències entre la manera de construir els personatges segons la tradició realista o, el que ell sempre anomena, modernista.<br />
<br />
<i><b>Los personajes de la tradición realista</b> suelen ser individuos complejos, creíbles y bien desarrollados. </i>El personatge de la tradició realista <i>refleja una època en la que la identidad se percibía como un aspecto menos problemático que hoy en día. </i><b>La literatura modernista</b>, influïda per la psicoanàlisi de Freud, no creu que siga possible, ni tampoc no està interessada, bastir personatges acabats. Per això, la consciència humana<i> empieza a derramarse más allá de los bordes y se filtra en su entorno y en los demás personajes. </i><br />
<i><br /></i>
El següent capítol el dedica a la<i> narrativa. </i>Reflexiona sobre l'estructura de les obres i sobre el narrador,<i> </i>tant en la tradició realista com en la modernista.<br />
<br />
<i>Un buen número de novelas realistas pueden verse como estrategias de resolución de conflictos. Crean problemas por sí mismas y luego intentan resolverlos. (...) Las obras literarias modernistas y posmodernistas en general tienden más bien a interesarse menos por las soluciones. Su objetivo consiste más bien en sacar a la luz determinados problemas.</i><br />
<i><br /></i>
La primera Guerra Mundial va acabar amb la confiança en la raó. <i>La realitat no es tanto un desarrrollo lógico como una red enmarañada en la que cada componente está relacionado con los demás de un modo intricado.</i><br />
<i><br /></i>
El capítol 4 es titula "Interpretación" i Terry Eagleton afina molt en la casuística de la recepció de les obres literàries. Diversitat d'interpretacions, límits que l'obra imposa, el paper del temps... Sobre la dificultat d'entendre la literatura <i>modernista</i> diu:<br />
<br />
<i>Hay obras literarias que se resisten más que otras a la interpretación. Del mismo modo que la civilización se vuelve más compleja y fragmentaria, la experiència humana que la acompaña en esa evolución y, con ella, su medio literario: la llengua.</i><br />
<i><br /></i>
Capítol 5 "Valor": El capítol comença així: ¿<i>Qué es lo que convierte una obra literaria en buena, mala o regular?</i> Crec que a tots els aficionats a la literatura, i més si han estat professors de llengua, els obsessiona aquesta qüestió. L'autor aporta criteris i alhora els qüestiona:<br />
- l'originalitat, el trencament amb la tradició<br />
- l'evolució dels criteris valoratius; sobretot a partir del romanticisme (innovació-tradició)<br />
<br />
En qualsevol cas, valorar un llibre, opina l'autor, supone dominar els coneixements que aporta la crítica literària. Perquè no es igual gaudir que valorar.<br />
<br />
Acaba amb l'anàlisi i la valoració del llenguatge de diversos fragments, atés que <i>la literatura consiste en la experiencia sentida del lenguaje y no sólo en su uso práctico.</i><br />
<i><br /></i>En definitiva, una obra molt interessant per al lectors que volen anar una mica més enllà del que es conta en els llibres. Totes les reflexions apareixen explicades amb un estil amé i divertit i amb gran quantitat d'exemples d'obres literàries, especialment de la literatura anglosaxona (Charles Dickens, Joseph Conrad, Virginia Woolf, Henry James, D.H. Lawrence, James Joyce, etc.).<br />
<br />
<br />
<br />Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-59971630515488165232018-03-04T20:19:00.001+01:002018-03-05T20:02:32.893+01:00DO ANDROIDS DREAM OF ELECTRIC SHEEP? DE PHILIP K. DICK<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0tTR7Qr49PO6tlDzrQ7Qc9kBrpikLbBJUitlsKQv15s6xlDg-iySfEaf9oFUFWbIODCg4tfgFi7I0xWv6TBrNWjCMmwtxXg7qzbOlA5Hvg0EjWmKdAMy6-PjijplHRURWEx2kH2P7e1Q/s1600/electric+sheep.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="210" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0tTR7Qr49PO6tlDzrQ7Qc9kBrpikLbBJUitlsKQv15s6xlDg-iySfEaf9oFUFWbIODCg4tfgFi7I0xWv6TBrNWjCMmwtxXg7qzbOlA5Hvg0EjWmKdAMy6-PjijplHRURWEx2kH2P7e1Q/s320/electric+sheep.jpg" width="209" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
He llegit <i>Do androids dream of electric sheep? </i>(1968) de Philip K Dick (1928-1982) després de veure <i>Blade runner 2049 </i>i de reveure la mítica <i>Blade runner </i>de Ridley Scott<i>. </i>Vaig conéixer P.K. Dick amb la lectura del relat "Impostor", inclós en una magnífica antologia de contes de ciència ficció publicada per Vicens Vives. Treballava encara de mestra i la lectura d'aquest llibre amb els alumnes de 3r d'ESO ens va seduir a tots, a ells i a mi. Em va fer descobrir un gènere i uns autors que desconeixia, i em va proporcionar experiències molt enriquidores, entre les qual destaque la xerrada que el conserge de l'IES va donar als alumnes sobre la ciència ficció en el cinema i la literatura.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Inevitable la comparació entre llibre i pel·lícula. Una recerca per internet em va sorprendre amb unes quantes pàgines i algun youtuber que analitzen les diferències entre la primera <i>Blade runner</i> i el llibre en què es basa. El que és indubtable és que ambdues obres són boníssimes i que <i>Blade runner</i> mostra una manera sublim d'aprofitar el material literari. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Hi ha hagut dos elements que a mi m'han sorprés en la novel·la i que no hi són en <i>Blade runner</i>. D'una banda, l'estructura. La història s'organitza seguint dos personatges: l'heroi (Rick Deckard, el caça recompenses, el "blade runner") i l'antiheroi (John Isidore, el "chickenhead", cap de suro), que conflueixen al final de la novel·la i mostren les seues semblances. Ambdós són humans que resten a la Terra, ambdós s'enamoren del mateix prototipus d'androide, ambdós porten una existència miserable. Allò que Rick Deckard pot tenir per no ser "especial" tampoc no aconsegueix fer-lo feliç.<br />
<br />
D'altra banda, sorprén la importància que els animals tenen per als escassos habitants de la Terra. En un ambient desèrtic, dominat per la pluja radioactiva, la possessió d'un animal dóna sentit a la vida. I la no possessió produeix depressió. La compra d'un animal viu és, de fet, el desencadenant de l'activitat professional de Rick Deckard.<br />
<br />
<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-63037960339945875782018-02-19T20:22:00.000+01:002018-02-19T21:55:54.077+01:00LA MEMÒRIA DE LES ONES DE PEPA GUARDIOLA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2i7Isw7Xqx48jJDQXA5TM6KECv1XGZfT-_jL3ewNHEoqNSgdDzQum6vvsFyZ2c36p4uIi0iUmHE9reY1BTz0icG03N1Rk6IgjgjxqhU2Cdsh-CRA9FQTChqyJHRlH8r9L0Y6d1rIuk0E/s1600/pepa-guardiola-pedreguer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="496" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2i7Isw7Xqx48jJDQXA5TM6KECv1XGZfT-_jL3ewNHEoqNSgdDzQum6vvsFyZ2c36p4uIi0iUmHE9reY1BTz0icG03N1Rk6IgjgjxqhU2Cdsh-CRA9FQTChqyJHRlH8r9L0Y6d1rIuk0E/s320/pepa-guardiola-pedreguer.jpg" width="225" /></a></div>
<br />
He llegit<i> La memòria de les ones</i> de Pepa Guardiola (1953). Se'n feia la presentació a Pedreguer i m'abellia assistir-hi amb la novel·la llegida. Em van interessar molt els comentaris que presentadora (Anna Mari Andrés) i autora van fer al voltant de la relació entre literatura i realitat. Com que la novel·la té una protagonista femenina d'una edat semblant a la de l'autora, al lector se li acut irremeiablement la idea de considerar que està contant la seua pròpia vida. Pepa Guardiola va negar repetides vegades aquesta identificació, i, a més, va comentar la seua manera de maniobrar amb la realitat per convertir-la en ficció. Em va fer recordar una xerrada d'Isabel-Clara Simó, en aquella mateixa sala i fa molts anys, en la qual parlava de l'escriptor com a "vampir" de la realitat. I no, Laureana, la protagonista, no és Pepa Guardiola; no pot ser-ho perquè és un personatge literari. Personatge, això sí, que recrea la peripècia vital (infantesa, adolescència, formació, maduresa) d'una dona de la generació de l'autora. Tampoc no és una novel·la feminista, va aclarir l'autora. Però és una història explicada per una dona, amb una visió femenina del nostre passat més immediat. M'agrada pensar que no hi ha literatura feminista, però sí literatura feta per dones que mostren la realitat amb una sensibilitat femenina. Hi estic d'acord amb l'autora: <i>La memòria de les ones</i> no és una novel·la feminista. No cal! És només literatura!<br />
<br />
De la novel·la, em va sobtar especialment el treball d'acoblament del material narratiu. Hi ha molts personatges i una trama complexa, però la història flueix gràcies a un encaix fructífer entre present i passat. La trama que es conta en el present dóna pas amb molta subtilesa al fets del passat que completen la història. L'encontre amb una amiga, la visita a un vivenda, un paisatge desencadenen records que nodreixen la línia principal.<br />
<br />
<br />Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-30282893421575622122018-02-07T20:44:00.001+01:002018-02-19T20:23:28.254+01:00L'ÚLTIM SERF DE MARIA IBARS<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitWwZMrYnWUGCwF3kGucA1ckBSy8aZl0r87j9GLIBAlaOUQce7eXbFFSJnB6K9saNnPWjTqujhc77lIbbR-ZrWqbnCkYniV4zW2S_-PgKHheJHyy4e-3e2RwpLfxoupQqA4v3ewql1mJY/s1600/magatzem+de+pansa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="547" data-original-width="850" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitWwZMrYnWUGCwF3kGucA1ckBSy8aZl0r87j9GLIBAlaOUQce7eXbFFSJnB6K9saNnPWjTqujhc77lIbbR-ZrWqbnCkYniV4zW2S_-PgKHheJHyy4e-3e2RwpLfxoupQqA4v3ewql1mJY/s320/magatzem+de+pansa.jpg" width="320" /></a></div>
El magatzem: protagonista immaterial de la novel·la<br />
<br />
<br />
He rellegit <i>L'últim serf </i>de Maria Ibars (1892-1965), última proposta del club de lectura, i també la magnífica introducció de Carles Mulet. En la primera lectura vaig considerar que aquesta novel·la superava en qualitat, de lluny, la més coneguda i llegida <i>Vides planes. </i>És veritat que aquesta té una estructura més sòlida, però és precisament la fragmentarietat d'aquella la que em va encisar. Mantinc ara aquell judici, si bé considere que li sobren algunes de les narracions afegides, en concret (per l'extensió) la del Dolç i d'altres encaixen amb dificultat en la història com la del capítol "Com s'inicia i es remata una calumnia". I el final costa d'empassar, tot i que em sembla ben escrit! Per contra, quin començament més prometedor! Batiste encara està per definir i es debat entre la rebel·lia i el servilisme. I acabarà sent un serf fins i tot després de la mort! El realisme de les primeres pàgines, naturalisme en molts moments, sucumbeix a una espiritualitat embafosa.<br />
<br />
Així i tot, em sembla una novel·la molt estimable. Sense voler llevar-li el protagonisme material a Batiste i l'immaterial al magatzem, em fascina la munió de personatges femenins que pul·lulen per les pàgines de <i>L'últim serf</i>. A una novel·la fragmentària li pertoca un protagonisme coral i, per a mi, són les dones les que vehiculen tot el material narratiu.<br />
<br />
L'últim serf és també un material impagable per conéixer la Denía de la primera meitat del segle XX. Al respecte,, he llegit aquest <a href="http://lamarinaplaza.com/2014/10/19/manchester-denia-la-conexion-perdida/">article de Marina Plaza</a> de fa uns anys sobre "el magatzem dels anglesos" que m'ha agradat molt.Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-84669554599224184672018-02-07T19:29:00.006+01:002018-02-19T20:23:56.133+01:00MANSFIELD PARK DE JAUNE AUSTEN<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYtEqs1c1KUhPSB6OIg6Kietchp9V1ITBBKfLEeVkq-oR_Vp0kImUzvJ4jZBo5CvEkCy3Ul78r0tGXt7rAuyZAdhvlD59D5kx7-GKDm4GY0VoHGDKXjdkXiXukT8oWOnweAS5WEVW-7gI/s1600/jane+austen+house.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: x-small;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="969" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYtEqs1c1KUhPSB6OIg6Kietchp9V1ITBBKfLEeVkq-oR_Vp0kImUzvJ4jZBo5CvEkCy3Ul78r0tGXt7rAuyZAdhvlD59D5kx7-GKDm4GY0VoHGDKXjdkXiXukT8oWOnweAS5WEVW-7gI/s320/jane+austen+house.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 18.6667px;"> </span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La casa on Jane Austen va escriure <i>Mansfield Park</i> (Chawton en </span></span><span style="background-color: white; color: #545454; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">Hampshire</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;">He
llegit <i>Mansfield Park</i> de Jane Austen (1775-1817). I també la lectura que de la novel·la fa Vladimir Nabokov en el seu curs de
literatura europea. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><span style="line-height: 150%;">Mansfield park</span></i><span style="line-height: 150%;">
comença així: <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;">“About
thirty years ago Miss Maria Ward, of Hundington, with only seven thousand
pounds, had the good luck to captivate Sir Thomas Bertram, of Mansfield Park,
in the county of Northampton, and to be thereby raised to the rank of a
baronet’s lady...” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="line-height: 150%;">Així comença una altra novel·la de l’autora: <i>Pride and prejudici</i>:</span><span style="line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;">“It is a truth universally acknowledged, that a single man in
possession of a good fortune, must be in want of a wife.” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;">Vaja, que el matrimoni és una obsessió en les novel·les de JA! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><span style="line-height: 150%;">Mansfield Park</span></i><span style="line-height: 150%;"> és una novel·la sentimental i romàntica, que recrea la història
de Fanny, la protagonista, “una “ventafocs” que aconsegueix triomfar perquè
manté uns principis (es fa difícil destriar entre integritat i integrisme per
qualificar aquests principis) que la resta dels personatges abandonen més tard
o més d’hora. I què fa que una història sentimental ambientada en cercles
benestants anglesos de principis del segle XIX interesse al lector actual? En
el meu cas, tot i que alguns moments se’m fan insofribles per embafosos, aprecie
sobretot la finor que mostra JA en la caracterització dels personatges, fruit d’una
profunda coneixença de les giragonses del comportament humà. Siga quina siga l’època,
l’ésser humà manté sempre unes relacions complexes amb el seu proïsme, i JA el
sap capir i mostrar molt bé. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; line-height: 150%;">Paga molt la pena la lectura del text de Nabokov sobre <i>Mansfield Park</i> (<i>Curs de
literatura europea</i>, edicions Z) i, en especial, les pàgines que dedica a
analitzar els procediments per a la caracterització dels personatges i a la
reflexió sobre l’estil de la novel·la. </span><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-8740793193754328692015-03-30T22:17:00.002+02:002015-03-30T22:17:58.133+02:00Pròxima lectura i pròxima trobadaEns tornarem a veure per xerrar a propòsit d'aquest llibre de Mario Vargas Llosa el pròxim divendres dia 8 de maig a les 17 hores al carrer l'Avenir, 13.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieIzTPmSka6SCFSmQq6dvmCgb2qAddN_zZWELLnWqpxn0_Ky9CQew3LQRgYyKtxZIKKUkJZk9WtLL44hW7qATvxy-VyzRiytB9PJAGZ9i2PcjZf1e46qP0dsBt31YtUkU0hlbJfb7gk1E/s1600/travesuras+de+la+ni%C3%B1a+mala.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieIzTPmSka6SCFSmQq6dvmCgb2qAddN_zZWELLnWqpxn0_Ky9CQew3LQRgYyKtxZIKKUkJZk9WtLL44hW7qATvxy-VyzRiytB9PJAGZ9i2PcjZf1e46qP0dsBt31YtUkU0hlbJfb7gk1E/s1600/travesuras+de+la+ni%C3%B1a+mala.jpg" height="200" width="140" /></a></div>
<br />
Bones lectures!Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-65923524861323668292015-03-30T22:03:00.002+02:002015-04-21T20:19:37.987+02:00Je vais mieux de David Foenkinos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglE5iRV6G60VUwlh-K69G3HbsQq7OVTv6ZB2-iZy0ePQKo8yIssjCNHtiNSvgq2B7_VYmEH4UqOIxj04FuisAjRxHZoFf_rXZDiVhSu2RUHeYQHjxJEYlKjYL7Wrwjw6ipkGWJL4TYhvo/s1600/CVT_Je-vais-mieux_1824.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglE5iRV6G60VUwlh-K69G3HbsQq7OVTv6ZB2-iZy0ePQKo8yIssjCNHtiNSvgq2B7_VYmEH4UqOIxj04FuisAjRxHZoFf_rXZDiVhSu2RUHeYQHjxJEYlKjYL7Wrwjw6ipkGWJL4TYhvo/s1600/CVT_Je-vais-mieux_1824.gif" height="200" width="121" /></a><span lang="CA">Recupere aquest bloc (tan abandonat!) per deixar
constància de les trobades del, tot just acabat de nàixer, <i>Club de Lectura de Pedreguer</i>. Després d’algunes reunions inicials
per organitzar el grup i mostrar preferències de lectura, vam acordar la
primera trobada el dia 27 de març per
comentar <i>Je vais mieux</i> de David
Foenkinos (En castellà <i>Estoy mucho mejor</i>.
No està traduït al català.), proposat per Joseba. A tots ens semblà una bona
tria per iniciar aquest club.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">El protagonista de <i>Je vais mieux</i> té al voltant de quaranta anys i un sobtat mal
d’esquena que li produeix unes molèsties insuportables. Descartat el càncer i altres
malalties greus, assumeix l'origen psicosomàtic del dolor i inicia un
replantejament de la seua vida. La parella, els fills, els pares, els amics i
el treball són objecte de revisió i de recol·locació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDUgQCuiThYtaDewKP3FlBMxhQrn6z-U4dJSxrEh9ALdU4yWTHwnqeR5d9OHF-NxFTA7Kh254k3OaDyaHKb5mufK0O-3NCmYoP0Y-YlN3trEdjXFuyn7PEMng4qqL95o2NEvo6U68AKRo/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDUgQCuiThYtaDewKP3FlBMxhQrn6z-U4dJSxrEh9ALdU4yWTHwnqeR5d9OHF-NxFTA7Kh254k3OaDyaHKb5mufK0O-3NCmYoP0Y-YlN3trEdjXFuyn7PEMng4qqL95o2NEvo6U68AKRo/s1600/baixa.jpg" height="200" width="120" /></a><span lang="CA">Vam començar la trobada lectora mostrant les
reaccions que les peripècies d’aquest senyor, sense nom a la novel·la, ens
havia produït. Reaccions variades que anaven de l’animadversió al riure, tot
passant per la llàstima i la consideració. En qualsevol cas, ens semblà que
mostrava les preocupacions, les dificultats de les classes mitjanes en la
societat occidental d’avui. Unes preocupacions que semblen banals i ben poc
heroiques al costat de les viuen ací mateix molts col·lectius, de les que es viuen en altres racons del planeta o
en altres períodes de la història; i, no per això, menys reals. Ens va
interessar que el protagonista fóra masculí. La seua narració en primera
persona, a manera de monòleg interior, ens mostra els seus dubtes i les seues
febleses, i el fa creïble.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">També vam fer valoracions sobre l’estructura de la
novel·la, que guanya després d’un inici feixuc i que es llança al final d’una
forma precipitada, com si l’autor no sabés com acabar. Sense dubte, amb un final
feliç (potser massa feliç, comentàvem) que dóna a la novel·la aquest to de
manual d’autoajuda. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">D’altra banda, enteníem que <i>Je vais mieux</i> s’hagués convertit en un best-seller a França. En té
tots els ingredients. A més del que ja hem comentat, un llenguatge que no posa
obstacles entre el lector i la història; un llenguatge pel que t’esvares. Gairebé
quatre-centes pàgines que devores amb avidesa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">De la novel·la vam passar a la rabiosa actualitat
del dia: un pilot estrella contra els Alps l’avió que pilotava des de Barcelona
a Dusseldorf. Hi trobàvem vincles. I d’ací a altres temes més domèstics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">(Hi érem: Ana Mari Andrés, Carme Ballester, Pilar
García, Neus Garrigós, Carles Mulet, Joseba R. Aizpeolea, Anselma Valentín,
Carme <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">No pogueren venir: Joana Mateu, Isabel Serra i
Marc Vilar)</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-20418859751412455392012-10-07T15:38:00.002+02:002012-10-07T15:40:58.614+02:00BIOGRAFIES PARCIALS (2). NASCUTS ABANS DE LA GUERRA<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipOriy8CRg4VxTozUEI06lHMelCcJ9UYuYFVOt2gTgIyC-2ASRnpgOYtnql06_AU3Liu8UrtIFRtR9yEAUsrqsM55OWkG03MYX-n3caBQRoLPq-dV2m9UWwWcHXS_72AniWJFYKqHv4gw/s1600/biografies+parcials.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipOriy8CRg4VxTozUEI06lHMelCcJ9UYuYFVOt2gTgIyC-2ASRnpgOYtnql06_AU3Liu8UrtIFRtR9yEAUsrqsM55OWkG03MYX-n3caBQRoLPq-dV2m9UWwWcHXS_72AniWJFYKqHv4gw/s200/biografies+parcials.jpg" width="133" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%;">Vaig assistir recentment a la presentació del llibre </span><i style="line-height: 150%;">Biografies parcials (2). Nascuts abans de la
guerra </i><span style="line-height: 150%;"> </span><span style="line-height: 150%;">a Pedreguer. Hi participava
un dels personatges biografies, Josep Antoni Comes, nascut en aquest poble. De
fet, va ser aquesta la primera semblança que vaig llegir en comprar el segon
volum (el primer atenent la data de naixença dels biografiats). Després he anat
llegint d’una manera desordenada, seguint l’interés que em suscitaven els
personatges que es retrataven. Tant se val! En acabant la lectura, he tingut la
impressió de haver llegit més una crònica viva i amena d’un període de la història
del País Valencià (el que s’inicia abans de la guerra civil espanyola i arriba
fins el moment actual) que una suma de peripècies personals més o menys
interessants. Una segona reflexió ha estat més pessimista: Quins homenots que
ha tingut i té</span><span style="line-height: 150%;"> </span><span style="line-height: 150%;">el País Valencià! I que
desaprofitats! Frisse per llegir l’altre volum.</span></div>
Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-19615251476499978452012-10-05T23:02:00.002+02:002012-10-05T23:09:06.063+02:00L'ASSASSÍ CEC<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTNJr8svEU30MlAhhG-uaqgNvIlA0KjNMSQO1QLXXjJ4AITnc62FjEiQ14cs0EjbRw0D2IxBNrQFJvLq7tIbk8-4uo2m7QLLBQ_ZQQs37lKuSgN7e5A-0CY5fLyXy43qmq1uMQB2s-nXQ/s1600/assassi+cec.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTNJr8svEU30MlAhhG-uaqgNvIlA0KjNMSQO1QLXXjJ4AITnc62FjEiQ14cs0EjbRw0D2IxBNrQFJvLq7tIbk8-4uo2m7QLLBQ_ZQQs37lKuSgN7e5A-0CY5fLyXy43qmq1uMQB2s-nXQ/s1600/assassi+cec.jpg" /></a><span lang="CA">De l’escriptora canadenca Margaret Atwood, he
llegit <i>L’assassí cec </i>(2001), una
novel·la de gairebé 700 pàgines que m’he empassat en uns quants dies. Aquest és
de fet l’únic retret que li faig: m’ha tiranitzat de tal manera que no he pogut
fer altra cosa que romandre a la butaca passant
pàgines. En acabant, m’he preguntat si realment aquesta submissió havia
pagat la pena. I, sobretot, si l’interés
per la novel·la tenia a veure amb la seua qualitat o amb alguna altra
cosa, com la xafarderia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span lang="CA">L’assassí
cec</span></i><span lang="CA"> és una novel·la que
juga amb el lector sotmetent-lo a un joc de simetries que giren al voltant
d’una fotografia en la qual apareix un home i dues dones, les germanes protagonistes
de la història, enamorades del mateix home (el de la fotografia), lligades al
mateix home (el marit d’una d’elles) i autores del mateix llibre, <i>L’assassí cec</i>. Quina de les dues
germanes és la receptora de les històries fantàstiques que l’home de la
fotografia narra en les trobades d’amor? L’autora aposta per mantenir-ne la
incertesa. <o:p></o:p></span></div>
Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-18210315464916411362012-09-07T19:19:00.001+02:002012-10-06T18:43:35.295+02:00ELS PEIXOS NO TANQUEN ELS ULLS<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje7M8YiiCW8dvUkuq5uVUMU5t7H40EeYxPiuWNycZbyBIY3nBk8GfhLpBze3px_g_0RbNjYpkiPWXrer5u2KMK2v2Ejp0PTs5YU_7om2SfMEyJuS4Yv5f1L6nFuQgmriFC7DVuEJPN0OM/s1600/els+peixos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje7M8YiiCW8dvUkuq5uVUMU5t7H40EeYxPiuWNycZbyBIY3nBk8GfhLpBze3px_g_0RbNjYpkiPWXrer5u2KMK2v2Ejp0PTs5YU_7om2SfMEyJuS4Yv5f1L6nFuQgmriFC7DVuEJPN0OM/s200/els+peixos.jpg" width="130" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA">Un amic em va contar la
història del seu primer enamorament. Recordava que tenia uns pocs anys. La
xicota també. Li anava al darrere i ella li va demanar que beguera aigua de la
bassa, bruta de fang i oli, que s’havia format després d’un ploguda. Ell la va
obeir a l’instant. El meu amic no recordava com era la xiqueta ni que havia
estat d’ella anys després. A mi la història em va fascinar. Li vaig posar cara
i cos a la xiqueta (al meu amic no calia). Era prima i res en ella feia
sospitar la força i la determinació amb què demanava el que volia. El
protagonista de <i>Els peixos no tanquen els
ulls</i> m’ha recordat el meu amic. Té deu anys i necessita trencar amb la
infantesa. (“Vivia amb el cos ficat dins d’un capoll i el cap era l’únic que
mirava de trencar-lo”). La xicota que llig novel·les policíaques en una platja
de <st1:personname productid="la Mediterr¢nia" w:st="on">la Mediterrània</st1:personname>
l’aconduirà de la infantesa a l’adolescència amb violència, sense romanticismes,
com una deessa experta. Gràcies a ella, l’amor deixa de ser, per a ell, allò
que expliquen els llibres i esdevé alguna cosa </span><span style="line-height: 150%;">pròpia:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">- T’agrada l’amor?- em va
preguntar mirant recte endavant, on s’alçava el flanc d’una barca pintada de
blanc amb una ratlla blava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">- Abans d’aquest estiu el
llegia als llibres i no entenia per què els adults s’encenien tant. (...) No sé
si a mi m’agrada, però el tinc i abans no.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Com els peixos, ni el meu amic ni el xiquet de la
novel·la tampoc no tanquen els ulls quan besen “És que no puc. Si veiessis el
que veig jo, no els podries tancar.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"> Erri
de Luca basteix una història delicada a partir dels records de l’adult de 60
anys en què s’ha convertit aquell nen que estiuejava amb sa mare en una illa de
<st1:personname productid="la Mediterrània" w:st="on">la Mediterrània. Novel·la bessona d'una altra, del mateix autor, que vaig llegir fa uns anys, <i>Tu, meu.</i></st1:personname><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-24675586726789161452012-09-01T19:17:00.000+02:002012-09-24T20:12:54.906+02:00JESÚS MONCADA<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg35NQGzktacloEd35sln6hWDmJaA-IoQTp8MdWOM2yZmjdufqNqhtOD7qxKCMHoFMIGtTCj1zGtu0blCC5jOQ3Ic82mEged_3-kcyG9hqYBcT88LrSU7eAGOOfhC2wPnviQqU2OknBMXI/s1600/cami+de+sirga.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg35NQGzktacloEd35sln6hWDmJaA-IoQTp8MdWOM2yZmjdufqNqhtOD7qxKCMHoFMIGtTCj1zGtu0blCC5jOQ3Ic82mEged_3-kcyG9hqYBcT88LrSU7eAGOOfhC2wPnviQqU2OknBMXI/s200/cami+de+sirga.jpg" width="120" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%;">Havia llegit bona part de l’obra de Jesús Moncada,
però, per raons que no vénen al cas, tenia pendent la lectura de </span><i style="line-height: 150%;">Camí de sirga</i><span style="line-height: 150%;">. Després d’una visita a Mequinenza, </span><st1:personname productid="la Pasqua" style="line-height: 150%;" w:st="on">la Pasqua</st1:personname><span style="line-height: 150%;">
d’aquest any, m’hi vaig abocar. I vaig gaudir moltíssim. Com sempre..., perquè
jo em confesse “moncadista”. M’agrada el seu sentit de l’humor (cap llibre per riure a pleret com </span><i style="line-height: 150%;">Calaveres
atònites</i><span style="line-height: 150%;">). M’agrada la tendresa que transmeten els seus personatges (en
qualsevol de les històries de </span><i style="line-height: 150%;">El café de
la granota</i><span style="line-height: 150%;">). M’agrada el barroquisme del seu estil (en el punt just per
dibuixar la bigarrada realitat que recrea). Però sobretot m’agrada la grandesa
del seu projecte: salvar un món de les aigües mitjançant el poder màgic de les
paraules.</span></div>
Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-77481010249705778682011-01-29T19:20:00.000+01:002012-09-07T19:22:50.999+02:00LA MORT I LA PRIMAVERA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaZIlDhK76nB5o8uAK-OmPAtGxhPx3H96Kb4tQCEO7ZxRLW04IxCW1Shxnm5UStU8Gp4oub7rhnZLBoCqoI0cumkcIyN5vhvr-_qgkpghExrbPTKMMMzhtMB_WZoq2rQWYlnSEIeS2qNo/s1600/la+mort+i+la+primavera.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" s5="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaZIlDhK76nB5o8uAK-OmPAtGxhPx3H96Kb4tQCEO7ZxRLW04IxCW1Shxnm5UStU8Gp4oub7rhnZLBoCqoI0cumkcIyN5vhvr-_qgkpghExrbPTKMMMzhtMB_WZoq2rQWYlnSEIeS2qNo/s200/la+mort+i+la+primavera.jpg" width="133" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
HE LLEGIT <em>La mort i la primavera</em> de Mercè Rodoreda, i m'ha semblat màgica, cruel, inquietant, poètica, salvatge, bella, atroç. La lectura de les primeres pàgines em van fer recordar l'estil de la prosa de les novel·les de Herta Muller, llegides recentment. </div>
<br />
En tenim a casa una traducció a l'anglés (<em>Death in spring</em>)<br />
en una bellíssima edició.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSAQlOZ6LHbqrS8IstPtW5m4TnWagQXj8CmmeiYIZA71DVo1oGnkPIBM7oVPQI1wp4RkQxmrvBVlrkWtoHgBFCZ_jWEb1I67CCVokn4OlS_KozyDwkiYINiUybMzNM4ZoxqGCFl9rd0Y8/s1600/img011.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" s5="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSAQlOZ6LHbqrS8IstPtW5m4TnWagQXj8CmmeiYIZA71DVo1oGnkPIBM7oVPQI1wp4RkQxmrvBVlrkWtoHgBFCZ_jWEb1I67CCVokn4OlS_KozyDwkiYINiUybMzNM4ZoxqGCFl9rd0Y8/s200/img011.jpg" width="133" /></a>Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-10311677836975944312010-10-10T21:17:00.011+02:002010-10-12T21:34:52.635+02:00XAMFRÀ DE TARDOR<div style="text-align: justify;"><br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR2ERtkffAsJ7NuzUMHhmce33pSTGozIXJNVGUMYAY287mIStnhJM5V-rky0Wenu965mR45sqRqcdWWKQOcD36F9quNDbI4BWAtyj3G56qYPzSArphqhIFS5Tw_4Brz51zapk3RPauWXI/s1600/img007.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ex="true" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR2ERtkffAsJ7NuzUMHhmce33pSTGozIXJNVGUMYAY287mIStnhJM5V-rky0Wenu965mR45sqRqcdWWKQOcD36F9quNDbI4BWAtyj3G56qYPzSArphqhIFS5Tw_4Brz51zapk3RPauWXI/s200/img007.jpg" width="121" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">HE LLEGIT <i>Xamfrà de tardor </i>(edicions 62, 1999) de Josep Albanell. Realment l'he rellegit. La primera lectura va ser fa més de deu anys i vaig gaudir-ne molt. El cas curiós és que al llarg d’aquests deu anys he recordat tantes vegades el deix d’alguns dels seus contes que he decidit que calia comprovar el motiu d’aquesta recurrència. Recordava de <em>Xamfrà de tardor </em>el to melancòlic i fatalista, i, sobretot, la subtilesa amb què es descriuen les giragonses per on transiten les relacions sentimentals. Recordava també la mestria amb què s'explica el pas entre l’enamorament i el final de l’amor. No recordava, però, la trama dels contes i, de fet, tot i la segona lectura, les històries que s’expliquen se m’escapen. I això no és debades. El llibre està fet de manera calidoscòpica: es repeteixen escenaris (l’àtic d’un bloc de pisos, el bingo de Cornellà, el restaurant, el pub...), personatges (la Maria, el Manuel, la Manoli), situacions, etc. amb l’objectiu de descriure unes relacions de parella que indefectiblement es veuen abocades al fracàs o, millor dit, a l’acabament. D’aquella primera lectura, havia oblidat alguns contes (els inicials) que, tot i conservar el to de la resta, del qual he parlat, afegeixen un punt de fantasia al marc realista en què es mouen (“La porta d’advent”, “La porta de Nadal”). No m’ha defraudat gens aquesta segona lectura.</div></div><div style="text-align: justify;"></div>Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-36670251518797806852010-09-20T18:06:00.001+02:002010-09-20T18:06:20.162+02:00POEMES MINIMS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1sHesBj8KSE-0HmvkgwC_Nhbk3kKg5kfw2MOfIUG9RBzP_E507_CYWzPVhpQY9YkWq7RXsjMTcRfU9OYaWYToVrdjOGlHkq0AjSKd8xo2nrG7v20lxZcevbGKE3jVtcdw2q-BEhVZN9E/s1600/img006.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1sHesBj8KSE-0HmvkgwC_Nhbk3kKg5kfw2MOfIUG9RBzP_E507_CYWzPVhpQY9YkWq7RXsjMTcRfU9OYaWYToVrdjOGlHkq0AjSKd8xo2nrG7v20lxZcevbGKE3jVtcdw2q-BEhVZN9E/s200/img006.jpg" width="149" /></a></div><div style="text-align: justify;">HE LLEGIT <em>Poemes mínims</em> (Proa, 2001) de Ramon Dachs. I he gaudit molt més que amb <em>El llibre d’amiga</em>. Són 100 poemes ordenats alfabèticament per la primera lletra del primer vers que foren publicats en 1995 per l’editorial Germania d’Alzira. Aquesta edició de Proa afegeix un poema final. Poemes curts, de versos curts que sobretot transmeten, amb imatges impactants, impressions produïdes per la visió de la natura: </div><br />
a flor d’aigua i llum<br />
l’arquer de l’alba<br />
tesa un fil de lluna<br />
<br />
<br />
<br />
Hi ha una versió hipertextual d’aquests poemes en: <a href="http://www.hermeneia.net/interminims/">http://www.hermeneia.net/interminims/</a>Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-30640101024469982802010-09-20T17:03:00.003+02:002010-09-22T22:59:42.848+02:00LA VOZ DORMIDA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhftnZ7T-TM_NTou7xD8BVSzANRmgiSTfdb-4Qpr0gs7uh3VTukFrTgeKW_rkwGgKi5qjK1cVRsBqsy9FSupY7Zre4vHzteC7Fv1_FwXFQT7FVHzyMEd7wQrrmhA-v3cIzQTvl0ar0S7qw/s1600/la+voz+dormida.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhftnZ7T-TM_NTou7xD8BVSzANRmgiSTfdb-4Qpr0gs7uh3VTukFrTgeKW_rkwGgKi5qjK1cVRsBqsy9FSupY7Zre4vHzteC7Fv1_FwXFQT7FVHzyMEd7wQrrmhA-v3cIzQTvl0ar0S7qw/s200/la+voz+dormida.jpg" width="126" /></a></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">HE LLEGIT <i>La voz dormida</i> (2002) de Dulce Chacón, corprenedora novel·la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que recrea els primers anys de postguerra vistos a través d’un grapat de presoneres repúblicanes en la presó de dones de Las Ventas de Madrid. A partir d’aquestes dones es compon una teranyina de relacions que permet seguir l’activitat de la guerrilla repúblicana després del final de la guerra civil espanyola.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si bé el protagonisme coral de les dones presoneres és indiscutible, hi ha un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>personatge entranyable que, des de fora de la presó, acaba esdevenint l’autèntica protagonista de la història. Es tracta de Pepa (Pepita) que, <i>malgre elle</i>,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>acaba convertint-se, a ulls del lector, en una heroïna . <i>La voz dormida</i> usa un llenguatge molt eficaç per contar aquesta història de repressió, de crueltat per part dels guanyadors, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i de lluita per la dignitat per part dels perdedors. És un llenguatge amb constants anticipacions (la novel·la comença així: “La dona que iba a morir se llamaba Hortensia”), poètic i pròxim a l’oralitat. En molts moments he hagut de tancar el llibre per la cruesa en la descripció de situacions. El mateix que em va passar quan vaig veure la pel·lícula <i>Las trece rosas</i> a les quals es fa referència sovint en la novel·la. ¡Molt bona lectura!</span><br />
</div><object width="400" height="325"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/gfZtBDrS-4E?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/gfZtBDrS-4E?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="325"></embed></object>Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7952037711491997851.post-68768569532204517032010-09-17T21:01:00.000+02:002010-09-17T21:01:00.584+02:00EL LLIBRE D'AMIGA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid-3RCLNwbPMyZWFjmulMpb7ZV_IJ0IShs7o_icdKWkZKaGLRzwr2DyhvxEj7rK9IOjgw16dHK7bb-Bu0cbhw2_22USZJAlbLbRbjZp7eeCYYzFfJYhzEOqw_Ipdnzzk9frTj0URYnc6U/s1600/img005.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid-3RCLNwbPMyZWFjmulMpb7ZV_IJ0IShs7o_icdKWkZKaGLRzwr2DyhvxEj7rK9IOjgw16dHK7bb-Bu0cbhw2_22USZJAlbLbRbjZp7eeCYYzFfJYhzEOqw_Ipdnzzk9frTj0URYnc6U/s200/img005.jpg" width="142" /></a></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">HE LLEGIT <i>Llibre d’amiga</i> (1998) de Ramon Dachs en una bonica col·lecció de poesia de la desapareguda editorial 7 i mig. També recentment he escoltat el poemari <i>Blanc</i> del mateix autor amb imatges d’un viatge a l’Antàrtida. La major part del poemes de <i>Llibre d’amiga</i> segueixen fidelment l’estructura rítmica<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de “las cantigas de amigo” (“Canteu, ocells/ que duc cabells del seu cabell!// Ocells, canteu,/ cabells que duc pel meu cabell!”), però els requeriments d’amor es posen en boca de l’amic i s’adrecen a l’amiga. El llibre du un poema preliminar de Pere Gimferrer, dedicat a l’autor, i les versions gallegues del poemes.</span></div>Pilar Garciahttp://www.blogger.com/profile/12752503217615564300noreply@blogger.com0