HE LLEGIT Homes (2010) d’Isabel-Clara Simó i he recordat amb insistència Dones (1997) de la mateixa escriptora. També Bromera, l’editora, ha aprofitat l’edició del primer per fer una reedició del segon. Les vint-i-dos històries protagonitzades per homes pretenen indagar en la condició masculina. Així mateix es produeix en Dones, òbviament respecte a la condició femenina.
Vaig llegir Dones en el moment de la seua publicació i l’he rellegit en diverses ocasions, perquè és un dels llibres que cada any trie per treballar amb l’alumnat de 4t d’ESO els diferents elements del text narratiu. I sempre em sorprén la subtilitat de l’autora per descriure els personatges femenins i també la seua valentia i falta de prejudicis en abordar-los. Hi ha, per exemple, diversos contes que reflexionen sobre la condició de mare i els trobe de debò atrevits. Cada curs alguns dels meus o de les meues alumnes es rebel•len contra la possibilitat que alguna mare manifeste que no estima els seus fills o que els sent estranys, com ocorre amb l’Andrea del conte “Amor de mare”. I tanmateix....! N’hi ha d’altres que m’impressionen per la seua força, per la capacitat de mostrar-nos un tipus de dona més pel que suggereixen que pel que expliquen, més pel que no es diu que pel que es conta, com “La foto” o “La presidenta”. I tots els contes m’agraden per la diversitat de tècniques i registres lingüístics que despleguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada