De l’escriptora canadenca Margaret Atwood, he
llegit L’assassí cec (2001), una
novel·la de gairebé 700 pàgines que m’he empassat en uns quants dies. Aquest és
de fet l’únic retret que li faig: m’ha tiranitzat de tal manera que no he pogut
fer altra cosa que romandre a la butaca passant
pàgines. En acabant, m’he preguntat si realment aquesta submissió havia
pagat la pena. I, sobretot, si l’interés
per la novel·la tenia a veure amb la seua qualitat o amb alguna altra
cosa, com la xafarderia.
L’assassí
cec és una novel·la que
juga amb el lector sotmetent-lo a un joc de simetries que giren al voltant
d’una fotografia en la qual apareix un home i dues dones, les germanes protagonistes
de la història, enamorades del mateix home (el de la fotografia), lligades al
mateix home (el marit d’una d’elles) i autores del mateix llibre, L’assassí cec. Quina de les dues
germanes és la receptora de les històries fantàstiques que l’home de la
fotografia narra en les trobades d’amor? L’autora aposta per mantenir-ne la
incertesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada