5 d’oct. 2012

L'ASSASSÍ CEC


De l’escriptora canadenca Margaret Atwood, he llegit L’assassí cec (2001), una novel·la de gairebé 700 pàgines que m’he empassat en uns quants dies. Aquest és de fet l’únic retret que li faig: m’ha tiranitzat de tal manera que no he pogut fer altra cosa que romandre a la butaca passant  pàgines. En acabant, m’he preguntat si realment aquesta submissió havia pagat la pena. I, sobretot, si l’interés  per la novel·la tenia a veure amb la seua qualitat o amb alguna altra cosa, com la xafarderia.

L’assassí cec és una novel·la que juga amb el lector sotmetent-lo a un joc de simetries que giren al voltant d’una fotografia en la qual apareix un home i dues dones, les germanes protagonistes de la història, enamorades del mateix home (el de la fotografia), lligades al mateix home (el marit d’una d’elles) i autores del mateix llibre, L’assassí cec. Quina de les dues germanes és la receptora de les històries fantàstiques que l’home de la fotografia narra en les trobades d’amor? L’autora aposta per mantenir-ne la incertesa.