Pròxima lectura i pròxima trobada

Ens tornarem a veure per xerrar a propòsit d'aquest llibre de Mario Vargas Llosa el pròxim divendres dia 8 de maig a les 17 hores al carrer l'Avenir, 13.

Bones lectures!

Je vais mieux de David Foenkinos

Recupere aquest bloc (tan abandonat!) per deixar constància de les trobades del, tot just acabat de nàixer, Club de Lectura de Pedreguer. Després d’algunes reunions inicials per organitzar el grup i mostrar preferències de lectura, vam acordar la primera trobada el dia 27 de març  per comentar Je vais mieux de David Foenkinos (En castellà Estoy mucho mejor. No està traduït al català.), proposat per Joseba. A tots ens semblà una bona tria per iniciar aquest club.

El protagonista de Je vais mieux té al voltant de quaranta anys i un sobtat mal d’esquena que li produeix unes molèsties insuportables. Descartat el càncer i altres malalties greus, assumeix l'origen psicosomàtic del dolor i inicia un replantejament de la seua vida. La parella, els fills, els pares, els amics i el treball són objecte de revisió i de recol·locació.

Vam començar la trobada lectora mostrant les reaccions que les peripècies d’aquest senyor, sense nom a la novel·la, ens havia produït. Reaccions variades que anaven de l’animadversió al riure, tot passant per la llàstima i la consideració. En qualsevol cas, ens semblà que mostrava les preocupacions, les dificultats de les classes mitjanes en la societat occidental d’avui. Unes preocupacions que semblen banals i ben poc heroiques al costat de les viuen ací mateix molts col·lectius, de les que es viuen en altres racons del planeta o en altres períodes de la història; i, no per això, menys reals. Ens va interessar que el protagonista fóra masculí. La seua narració en primera persona, a manera de monòleg interior, ens mostra els seus dubtes i les seues febleses, i el fa creïble.

També vam fer valoracions sobre l’estructura de la novel·la, que guanya després d’un inici feixuc i que es llança al final d’una forma precipitada, com si l’autor no sabés com acabar. Sense dubte, amb un final feliç (potser massa feliç, comentàvem) que dóna a la novel·la aquest to de manual d’autoajuda.

D’altra banda, enteníem que Je vais mieux s’hagués convertit en un best-seller a França. En té tots els ingredients. A més del que ja hem comentat, un llenguatge que no posa obstacles entre el lector i la història; un llenguatge pel que t’esvares. Gairebé quatre-centes pàgines que devores amb avidesa.

De la novel·la vam passar a la rabiosa actualitat del dia: un pilot estrella contra els Alps l’avió que pilotava des de Barcelona a Dusseldorf. Hi trobàvem vincles. I d’ací a altres temes més domèstics.

(Hi érem: Ana Mari Andrés, Carme Ballester, Pilar García, Neus Garrigós, Carles Mulet, Joseba R. Aizpeolea, Anselma Valentín, Carme

No pogueren venir: Joana Mateu, Isabel Serra i Marc Vilar)