Recupere aquest bloc (tan abandonat!) per deixar
constància de les trobades del, tot just acabat de nàixer, Club de Lectura de Pedreguer. Després d’algunes reunions inicials
per organitzar el grup i mostrar preferències de lectura, vam acordar la
primera trobada el dia 27 de març per
comentar Je vais mieux de David
Foenkinos (En castellà Estoy mucho mejor.
No està traduït al català.), proposat per Joseba. A tots ens semblà una bona
tria per iniciar aquest club.
El protagonista de Je vais mieux té al voltant de quaranta anys i un sobtat mal
d’esquena que li produeix unes molèsties insuportables. Descartat el càncer i altres
malalties greus, assumeix l'origen psicosomàtic del dolor i inicia un
replantejament de la seua vida. La parella, els fills, els pares, els amics i
el treball són objecte de revisió i de recol·locació.
Vam començar la trobada lectora mostrant les
reaccions que les peripècies d’aquest senyor, sense nom a la novel·la, ens
havia produït. Reaccions variades que anaven de l’animadversió al riure, tot
passant per la llàstima i la consideració. En qualsevol cas, ens semblà que
mostrava les preocupacions, les dificultats de les classes mitjanes en la
societat occidental d’avui. Unes preocupacions que semblen banals i ben poc
heroiques al costat de les viuen ací mateix molts col·lectius, de les que es viuen en altres racons del planeta o
en altres períodes de la història; i, no per això, menys reals. Ens va
interessar que el protagonista fóra masculí. La seua narració en primera
persona, a manera de monòleg interior, ens mostra els seus dubtes i les seues
febleses, i el fa creïble.
També vam fer valoracions sobre l’estructura de la
novel·la, que guanya després d’un inici feixuc i que es llança al final d’una
forma precipitada, com si l’autor no sabés com acabar. Sense dubte, amb un final
feliç (potser massa feliç, comentàvem) que dóna a la novel·la aquest to de
manual d’autoajuda.
D’altra banda, enteníem que Je vais mieux s’hagués convertit en un best-seller a França. En té
tots els ingredients. A més del que ja hem comentat, un llenguatge que no posa
obstacles entre el lector i la història; un llenguatge pel que t’esvares. Gairebé
quatre-centes pàgines que devores amb avidesa.
De la novel·la vam passar a la rabiosa actualitat
del dia: un pilot estrella contra els Alps l’avió que pilotava des de Barcelona
a Dusseldorf. Hi trobàvem vincles. I d’ací a altres temes més domèstics.
(Hi érem: Ana Mari Andrés, Carme Ballester, Pilar
García, Neus Garrigós, Carles Mulet, Joseba R. Aizpeolea, Anselma Valentín,
Carme
No pogueren venir: Joana Mateu, Isabel Serra i
Marc Vilar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada