
El protagonista de Je vais mieux té al voltant de quaranta anys i un sobtat mal
d’esquena que li produeix unes molèsties insuportables. Descartat el càncer i altres
malalties greus, assumeix l'origen psicosomàtic del dolor i inicia un
replantejament de la seua vida. La parella, els fills, els pares, els amics i
el treball són objecte de revisió i de recol·locació.

També vam fer valoracions sobre l’estructura de la
novel·la, que guanya després d’un inici feixuc i que es llança al final d’una
forma precipitada, com si l’autor no sabés com acabar. Sense dubte, amb un final
feliç (potser massa feliç, comentàvem) que dóna a la novel·la aquest to de
manual d’autoajuda.
D’altra banda, enteníem que Je vais mieux s’hagués convertit en un best-seller a França. En té
tots els ingredients. A més del que ja hem comentat, un llenguatge que no posa
obstacles entre el lector i la història; un llenguatge pel que t’esvares. Gairebé
quatre-centes pàgines que devores amb avidesa.
De la novel·la vam passar a la rabiosa actualitat
del dia: un pilot estrella contra els Alps l’avió que pilotava des de Barcelona
a Dusseldorf. Hi trobàvem vincles. I d’ací a altres temes més domèstics.
(Hi érem: Ana Mari Andrés, Carme Ballester, Pilar
García, Neus Garrigós, Carles Mulet, Joseba R. Aizpeolea, Anselma Valentín,
Carme
No pogueren venir: Joana Mateu, Isabel Serra i
Marc Vilar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada