21 de març 2022

 HE LLEGIT AIRE D'ELVIRA CAMBRILS


He llegit Aire d’Elvira Cambrils i, d’entrada, he reconegut la valentia de l’autora en situar l’acció de la novel·la en una perruqueria-saló de bellesa, perquè aquests espais exclusivament femenins han estat bandejats de la literatura i són ambients amb poc glamour literari, fins i tot per a les pròpies escriptores més interessades a situar les dones en mons que els han estat vetats tradicionalment i que calia ocupar. Tanmateix,  la lectora d’Aire es troba amb un retrat versemblant del que pot ocórrer en una perruqueria actual i amb unes dones ben representatives de la nostra època. En “Reflexos de mar” es reuneixen un grup de dones de diferents condicions socials, edats i procedències geogràfiques i culturals, i, al llarg d’un matí i mentre reben les atencions professionals de la perruquera i l’esteticista, es fan confidències i es presten ajuda mútua. Els homes hi apareixen en les converses o en la narració de les seues circumstàncies personals, i quasi sempre són la causa de la infelicitat, per maltractadors, per abusadors o per castradors.

N’he llegit una ressenya de Manel Alonso, en la qual destaca les possibilitats de la novel·la com a obra de teatre. Hi estic d’acord. A més de l’ús preferent de la perruqueria com a lloc de l’acció, els diàlegs entre les dones que s’hi congreguen són vius, frescos i expressius. És cert que el que sabem d’aquestes dones a través de la interacció verbal es completa amb la narració del seu passat. De fet, la novel·la comparteix els diàlegs amb la narració focalitzada en distints punts de vista, corresponents a les veus de les diverses dones que s’hi reuneixen.

Aire és també una mena d’epíleg d’una altra novel·la de l’autora, Tot el que tinc per ballar amb tu. Elvira Cambrils rescata d’aquesta novel·la el personatge de Feli, la protagonista, i la converteix en una de les clientes de la perruqueria. En aquesta ocasió, és un personatge més, perquè malgrat que és la veu amb què s’inicia i es clou la novel·la, prompte cedeix aquesta veu a altres dones, i si hagueren de buscar una protagonista seria la perruquera, que com a responsable del local s’erigeix en sanadora de la imatge física i emocional de les seues clientes. També en rescata la Mediterrània (Tot el que tinc per ballar amb tu es desenvolupa a l’illa grega de Sèrifos)  i situa el local en una urbanització de la costa de la Marina Alta:

“La ratlla blavíssima de la mar va traure el cap per damunt de les dunes, per sobre dels matolls marronosos i les motes violades dels violers marins. Preciós. Exquisidament preciós. Enllà de la línia blava, hi era Sèrifos.”

“La muntanya totèmica s’erigia enllà del suau balanceig dels matolls marronosos i el lila dels violers marins que cobrien les dunes”

En Aire, com en Tot el que tinc per ballar amb tu i com en el conjunt de l’obra d’Elvira Cambrils, es mostra el coratge i l’optimisme vital dels personatges (“dones que agafen aire a la sorra com en el vers de la Szymborska”) per fer dels conflictes oportunitats de canvi.

Elvira Cambrils rebrà aquesta setmana la Lletra Lila, el premi que concedeix l’AELC, per commemorar el 8 de març, a la trajectòria literària d’una escriptora valenciana. Ben .merescut!