HE LLEGIT Dublinesca d’Enrique Vila-Matas atreta sobretot pel títol. I no perquè coneguera el poema (“Dublinesca” ni l’autor, Philip Larkin) que d’alguna manera l’inspira. A mi em va atraure la possibilitat de conéixer Dublín i els dublinesos. Els viatges fets sempre em creen la necessitat de saber més sobre els llocs i les persones que només superficialment hi he conegut. Vam estar a Dublín en el mes de febrer.
La novel•la de Vila-Matas (és el primer llibre seu que llig) em va engrescar des de l’inici. Vaig seguir amb gust, que no amb alegria, les peripècies de Samuel Riba, un editor retirat, deprimit, insociable i egocèntric. I no vaig quedar decebuda perquè, tot i no haver llegit l’Ulisses i, per tant, no haver pogut gaudir com cal del recorregut pels escenaris de la novel•la que realitzen el protagonista i els seus amics, vaig conéixer de la mà de Vila-Matas un mica més la ciutat i sobretot la seua literatura. Tinc apuntats alguns autors i llibres que voldria llegir.
La novel•la de Vila-Matas (és el primer llibre seu que llig) em va engrescar des de l’inici. Vaig seguir amb gust, que no amb alegria, les peripècies de Samuel Riba, un editor retirat, deprimit, insociable i egocèntric. I no vaig quedar decebuda perquè, tot i no haver llegit l’Ulisses i, per tant, no haver pogut gaudir com cal del recorregut pels escenaris de la novel•la que realitzen el protagonista i els seus amics, vaig conéixer de la mà de Vila-Matas un mica més la ciutat i sobretot la seua literatura. Tinc apuntats alguns autors i llibres que voldria llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada