HE LLEGIT Elogi de l’educació lenta de Joan Domènech Francesch. Considere que a la societat, en general, als mestres i a les famílies, i a mi, en particular, ens fa molta falta reflexionar sobre la concepció mercantilista i competitiva que s’ha ensenyorit darrerament de l’educació en el nostre entorn. Pares i mares que se senten uns irresponsables si no “apunten” els seus fills a classes d’anglés, d’informàtica, de música, etc.; ensenyants que passen superficialment per temes i temes per tal d’acabar el programa-llibredetext; i xiquets estressats a la infantesa i bloquejats, desmotivats i soberanament avorrits durant l’adolescència davant de la quantitat de tasques a realitzar.
El llibre de Joan Domènech m’ha interessat parcialment. He trobat innecessària la primera part en la qual l’autor s’excedeix, al meu parer, en explicar els moviments “slow” i en ponderar les seues virtuts. En canvi, he trobat molt profitós el capítol “Quinze principis per a l’educació lenta” en el qual es fan propostes molt i molt lúcides, i també pràctiques, per fer una educació més humanista i menys competitiva.
El llibre de Joan Domènech m’ha interessat parcialment. He trobat innecessària la primera part en la qual l’autor s’excedeix, al meu parer, en explicar els moviments “slow” i en ponderar les seues virtuts. En canvi, he trobat molt profitós el capítol “Quinze principis per a l’educació lenta” en el qual es fan propostes molt i molt lúcides, i també pràctiques, per fer una educació més humanista i menys competitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada