EL PALE

D’una manera absolutament casual, l’any passat vaig començar un curs que es deia PALE. Feia temps que havia pres la decisió d’estudiar una mica d’anglés habitualment per si algun dels nostres viatges resultava ser a un país de llengua no romànica i me les havia de veure inevitablement amb eixa llengua. En això estava quan en les classes d’anglés en què em trobava, algú va dir que s’havia matriculat al PALE i que eixe mateix dia n’acabava el termini, que per què no feia jo el mateix, que tenia bona pinta i que a més l’impartiria la nostra actual professora d’anglés, a qui teníem, i tenim, en alta consideració personal i professional. Aquella mateixa nit em vaig inscriure i un dies més tard van començar les classes.

Durant tot el curs anterior vam fer classes d’anglés amb molta motivació, molt d’aprofitament i molta harmonia en el grup; i a l’estiu vam viatjar a Anglaterra o a Irlanda per continuar la formació en la llengua. Sabia que ens quedava una última fase que deien didàctica, però desconeixia en què consistia. La veritat és que fins que no hem arribat ací no m’havia assabentat de l’objectiu del curs al que li havia estat dedicant tantes hores.

Ara ja sé que el que es pretenia amb aquesta formació, pagada amb fons de la CEE, era millorar la competència del professorat en llengües estrangeres de cara a potenciar el model CLIL. Sigles que han resultat ser l’eix d’aquesta fase del curs. Content and language integrated learning, aprenentatge integrat de llengües i continguts d'alguna mateèria. En definitiva, aprendre llengua en l’ús, aprendre biologia o tecnologia o història i alhora aprendre llengua, no necessàriament anglés. Inevitablement, vaig recordar el pas de l’ensenyament de l’assignatura de valencià a l’ensenyament d’assignatures en valencià allà pels anys 80 (m’agradaria pensar que allò és quelcom assolit en l’ensenyament, però sé amargament que no sempre és així). No vaig necessitar moltes sessions per convèncer-me de les bondats de l’enfocament: les compartesc, hi crec. Ara bé els entrebancs són molts, entre els quals, des del meu punt de vista, l’escassa competència en llengües estrangeres del professorat i també de l’alumnat. M’irrita pensar, una vegada més, que qualsevol millora educativa, la d'augmentar la competència de l’alumnat en llengües estrangeres ho és, haja de ser responsabilitat única del sistema educatiu i del professorat. Per què, per exemple, continuem veient pel·lícules doblades?

El cas és que fa unes setmanes em vaig trobar amb el repte, d’entrada estúpid, de haver d’ensenyar algun contingut de la meua assignatura (català) en anglés. Boig o "crazy", com vulgueu, vaig pensar. Tanmateix, el pròxim dilluns el grup de què forme part presentarà davant dels companys una unitat didàctica, elaborada per professores de diferents llengües, que no sé si encaixa o no amb el marc CLIL, però que, tot i els entrebancs que hem patit fins veure-la acabada, ens agrada.