HE LLEGIT AIRE D'ELVIRA CAMBRILS
He
llegit Aire d’Elvira Cambrils i, d’entrada,
he reconegut la valentia de l’autora en situar l’acció de la novel·la en una
perruqueria-saló de bellesa, perquè aquests espais exclusivament femenins han
estat bandejats de la literatura i són ambients amb poc glamour literari, fins i tot per a les pròpies escriptores més
interessades a situar les dones en mons que els han estat vetats
tradicionalment i que calia ocupar. Tanmateix, la lectora d’Aire es troba amb un retrat versemblant del que pot ocórrer en una
perruqueria actual i amb unes dones ben representatives de la nostra època. En “Reflexos
de mar” es reuneixen un grup de dones de diferents condicions socials, edats i
procedències geogràfiques i culturals, i, al llarg d’un matí i mentre reben les
atencions professionals de la perruquera i l’esteticista, es fan confidències i
es presten ajuda mútua. Els homes hi apareixen en les converses o en la narració
de les seues circumstàncies personals, i quasi sempre són la causa de la
infelicitat, per maltractadors, per abusadors o per castradors.
N’he
llegit una ressenya de Manel Alonso, en la qual destaca les possibilitats de la
novel·la com a obra de teatre. Hi estic d’acord. A més de l’ús preferent de la
perruqueria com a lloc de l’acció, els diàlegs entre les dones que s’hi
congreguen són vius, frescos i expressius. És cert que el que sabem d’aquestes
dones a través de la interacció verbal es completa amb la narració del seu passat. De fet, la novel·la comparteix els diàlegs amb la
narració focalitzada en distints punts de vista, corresponents a les veus de
les diverses dones que s’hi reuneixen.
Aire és també una
mena d’epíleg d’una altra novel·la de l’autora, Tot el que tinc per ballar amb tu. Elvira Cambrils rescata
d’aquesta novel·la el personatge de Feli, la protagonista, i la converteix en
una de les clientes de la perruqueria. En aquesta ocasió, és un
personatge més, perquè malgrat que és la veu amb què s’inicia i es clou la
novel·la, prompte cedeix aquesta veu a altres dones, i si hagueren de buscar
una protagonista seria la perruquera, que com a responsable del local s’erigeix
en sanadora de la imatge física i emocional de les seues clientes. També en rescata
la Mediterrània (Tot el que tinc per
ballar amb tu es desenvolupa a l’illa grega de Sèrifos) i situa el local en una urbanització de la costa de la Marina Alta:
“La
ratlla blavíssima de la mar va traure el cap per damunt de les dunes, per sobre
dels matolls marronosos i les motes violades dels violers marins. Preciós.
Exquisidament preciós. Enllà de la línia blava, hi era Sèrifos.”
“La
muntanya totèmica s’erigia enllà del suau balanceig dels matolls marronosos i
el lila dels violers marins que cobrien les dunes”
En
Aire, com en Tot el que tinc per ballar amb tu i com en el conjunt de l’obra d’Elvira
Cambrils, es mostra el coratge i l’optimisme vital dels personatges (“dones
que agafen aire a la sorra com en el vers de la Szymborska”) per fer dels
conflictes oportunitats de canvi.
Elvira
Cambrils rebrà aquesta setmana la Lletra Lila, el premi que concedeix l’AELC,
per commemorar el 8 de març, a la trajectòria literària d’una escriptora
valenciana. Ben .merescut!
