18 de febr. 2022

HE LLEGIT VERSOS DE PORTES OBERTES AMB POEMES DE MARIA DOLORS PELLICER I IL·LUSTRACIONS DE JOSEP FERRER




HE LLEGIT Versos de portes obertes (editorial Iglú, 2021), la darrera col·laboració de la poeta, Maria Dolors Pellicer, i del dibuixant, Josep Ferrer. I ja en són moltes, de col·laboracions! La primera, Xe, quins peus (Bullent, 1988), un deliciós àlbum infantil, en el qual textos i dibuixos –també de Xelo Garrigós- s’acoblen per mostrar als primers lectors les parts del cos amb una estètica –la dels textos i la dels dibuixos- fresca i desinhibida. Xe, quins peus (i també Cul, culot, de la mateixa col·lecció) han esdevingut uns clàssics de la literatura infantil al País Valencià.


Entre aquella obra i Versos de portes obertes han passat uns quants anys, i Maria Dolors Pellicer i Josep Ferrer han publicat junts una dotzena de llibres de distints gèneres i en distintes editorials. Versos de portes obertes (i també tancades, primera picada d’ullet del dibuixant en la coberta) és un recull de poemes elaborats en la primera fase d’aquesta llarga pandèmia que encara arrosseguem. El poema introductori acaba així:

Es declara rotundament
l’estat d’alarma.
                           Confinament.

I l’últim mostra la joia de la tornada a l’escola.

Entremig, un bon grapat de poemes agrupats en dues parts. En la primera, una veu d’infant (És la de la xiqueta de cabells rulls i rossos que apareix per diferents pàgines del poemari?) explica emocions i vivències dels mesos de confinament. Ens parla del conreu de les aficions (la lectura, la cuina), les passejades per la casa (Llaurar la casa/fent passejades/amunt i avall), la vida als balcons i finestres (De sobte, la vida pren/força als balcons, Amb el nas cosit a la finestra/veig passar a cada instant/el no-res pel meu carrer), la separació de la família i dels amics, la meteorologia del moment (On t’amagues, Primavera/Tu també estàs confinada?)... Situacions que el lector (infant o adult) reconeix com a vivències pròpies d’aquells moments tan especials. En alguns poemes, també una veu adulta treu el cap i fa reflexions d’aquesta mena: Tenim el desig i l’esperança,/ tenim l’amor i la rialla. /Tenim l’alè/ que el mal oratge ens pren.

Si en aquesta primera part, l’acceptació i fins i tot la joia no hi manquen, la segona és un esclat, és una festa. El confinament ha acabat i l’autora ens regala poemes de vida als carrers, de jocs a l’aire lliure, de llum, de mar i de llunes conselleres. I les pàgines s’omplin de dibuixos de canalla joiosa, d’animalons (cal fixar-se en els gats), de sols i llunes. I de tallades de meló! D’Alger i amb pinyols!

Un poemari ple d’optimisme i de saber viure. Una simbiosi fecunda entre paraules i dibuixos.

Llarga vida a aquest binomi creatiu que conformen Maria Dolors Pellicer i Josep Ferrer!