HE LLEGIT i he mirat El domador de línies (2009), un llibre ben singular. Si habitualment les il•lustracions es creen a posteriori per acompanyar o completar un escrit, ací teniu un textos produïts a partir d’un dibuixos. Quaranta deliciosos poemes de Marc Granell concebuts a partir de diverses il•lustracions de Paco Giménez aparegudes en diversos llibres. Deliciosos el poemes i delicioses les il•lustracions.
Em vaig interessar per aquest llibre, en saber que s’havia publicat, perquè seguesc i admire la poesia de Marc Granell. També em va fer gràcia la seua gènesi peculiar que he comentat adés. No coneixia (o no m’hi havia fixat prou), però, els dibuixos de Paco Giménez. No va ser fins la publicació de La selva en vers de la meua amiga Maria Dolors Pellicer que hi vaig parar esment, perquè em vaig enamorar de les il•lustracions d’animals que tan bé acompanyen aquest bestiari fresc i divertit de Maria.
El domador de línies, La selva en vers, llibres que fa goig tenir a les mans, bé per llegir, bé per mirar, bé per ambdues coses. Un altre en la mateixa línia: L’illa amb llunes, d’una altra parella feliç: Marc Granell i el seu germà Manuel Granell.
Em vaig interessar per aquest llibre, en saber que s’havia publicat, perquè seguesc i admire la poesia de Marc Granell. També em va fer gràcia la seua gènesi peculiar que he comentat adés. No coneixia (o no m’hi havia fixat prou), però, els dibuixos de Paco Giménez. No va ser fins la publicació de La selva en vers de la meua amiga Maria Dolors Pellicer que hi vaig parar esment, perquè em vaig enamorar de les il•lustracions d’animals que tan bé acompanyen aquest bestiari fresc i divertit de Maria.
El domador de línies, La selva en vers, llibres que fa goig tenir a les mans, bé per llegir, bé per mirar, bé per ambdues coses. Un altre en la mateixa línia: L’illa amb llunes, d’una altra parella feliç: Marc Granell i el seu germà Manuel Granell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada