Havia llegit bona part de l’obra de Jesús Moncada,
però, per raons que no vénen al cas, tenia pendent la lectura de Camí de sirga. Després d’una visita a Mequinenza, la Pasqua
d’aquest any, m’hi vaig abocar. I vaig gaudir moltíssim. Com sempre..., perquè
jo em confesse “moncadista”. M’agrada el seu sentit de l’humor (cap llibre per riure a pleret com Calaveres
atònites). M’agrada la tendresa que transmeten els seus personatges (en
qualsevol de les històries de El café de
la granota). M’agrada el barroquisme del seu estil (en el punt just per
dibuixar la bigarrada realitat que recrea). Però sobretot m’agrada la grandesa
del seu projecte: salvar un món de les aigües mitjançant el poder màgic de les
paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada