4 de març 2018

CÓMO LEER LITERATURA DE TERRY EAGLETON




He llegit Cómo leer literatura (2016) de Terry Eagleton. El títol explicita clarament el contingut.. L'obra comença mostrant la tendència, habitual en els lectors, de confondre literatura i realitat, de parlar del contingut d'una novel·la com si d'un fet de la vida real es tractara.

I què és el que diferencia vida i literatura? I, després, què fa que un text siga literari?

En parte, cuando definimos una obra como literaria, nos referimos a que lo que se dice debe interpretarse en función de cómo se dice. Es el tipo de escritura en la que el contenido y el lenguaje utilizado para expresarlo forman una unidad inseparable. El lenguaje forma parte de la realidad o la experiencia en lugar de ser un simple vehículo para transmitirlas.

De manera que el que correspon a la crítica literària és analitzar eixe ús particular del llenguatge.

El segon capítol se centra en els personatges. Continua amb el raonament del primer capítol i diu:

Una de las maneras más habituales de pasar por alto el carácter literario de una novela u obra de teatro consiste en tratar a sus personajes como si fueran personas reales.

Analitza després les diferències entre la manera de construir els personatges segons la tradició realista o, el que ell sempre anomena, modernista.

Los personajes de la tradición realista suelen ser individuos complejos, creíbles y bien desarrollados.  El personatge de la tradició realista refleja una època en la que la identidad se percibía como un aspecto menos problemático que hoy en día. La literatura modernista, influïda per la psicoanàlisi de Freud, no creu que siga possible, ni tampoc no està interessada, bastir personatges acabats. Per això, la consciència humana empieza a derramarse más allá de los bordes y se filtra en su entorno y en los demás personajes. 

El següent capítol el dedica a la narrativa. Reflexiona sobre l'estructura de les obres i sobre el narrador, tant en la tradició realista com en la modernista.

Un buen número de novelas realistas pueden verse como estrategias de resolución de conflictos. Crean problemas por sí mismas y luego intentan resolverlos. (...) Las obras literarias modernistas y posmodernistas en general tienden más bien a interesarse menos por las soluciones. Su objetivo consiste más bien en sacar a la luz determinados problemas.

La primera Guerra Mundial va acabar amb la confiança en la raó. La realitat no es tanto un desarrrollo lógico como una red enmarañada en la que cada componente está relacionado con los demás de un modo intricado.

El capítol 4 es titula "Interpretación" i Terry Eagleton afina molt en la casuística de la recepció de les obres literàries. Diversitat d'interpretacions, límits que l'obra imposa, el paper del temps... Sobre la dificultat d'entendre la literatura modernista diu:

Hay obras literarias que se resisten más que otras a la interpretación. Del mismo modo que la civilización se vuelve más compleja y fragmentaria, la experiència humana que la acompaña en esa evolución y, con ella, su medio literario: la llengua.

Capítol 5 "Valor": El capítol comença així: ¿Qué es lo que convierte una obra literaria en buena, mala o regular? Crec que a tots els aficionats a la literatura, i més si han estat professors de llengua, els obsessiona aquesta qüestió. L'autor aporta criteris i alhora els qüestiona:
- l'originalitat, el trencament amb la tradició
- l'evolució dels criteris valoratius; sobretot a partir del romanticisme (innovació-tradició)

En qualsevol cas, valorar un llibre, opina l'autor, supone dominar els coneixements que aporta la crítica literària. Perquè no es igual gaudir que valorar.

Acaba amb l'anàlisi i la valoració del llenguatge de diversos fragments, atés que la literatura consiste en la experiencia sentida del lenguaje y no sólo en su uso práctico.

En definitiva, una obra molt interessant per al lectors que volen anar una mica més enllà del que es conta en els llibres. Totes les reflexions apareixen explicades amb un estil amé i divertit i amb gran quantitat d'exemples d'obres literàries, especialment de la literatura anglosaxona (Charles Dickens, Joseph Conrad, Virginia Woolf, Henry James, D.H. Lawrence, James Joyce, etc.).