HE LLEGIT Els lluitadors (2004) de Francesc Gisbert, novel·la que s’esdevé a Alcoi en un període comprés entre la proclamació de la II República i el final de la II Guerra Mundial. El llibre recrea la història d’aquesta època a partir d’un grapat de personatges de les classes treballadores que s’apleguen en un edifici de pisos del carrer de Sant Bonaventura. Hi ha, però, una segona línia temporal que se situa en el present i connecta amb el passat a través del personatge d’Estrella, una xiqueta en proclamar-se la República, una infermera compromesa en la Guerra Civil, una exiliada a França en guanyar el bàndol colpista i, finalment, una velleta de caràcter que busca companyia en un immigrant argentina sense papers.
Els lluitadors s’estructura en dues parts: la primera part abasta fins a l’esclat de la Guerra Civil i és, al meu parer, la més reixida perquè aconsegueix transmetre la vitalitat i el batec de la societat alcoiana d’aleshores. Els diàlegs són frescos i el llenguatge recull la riquesa de vocabulari i expressions de la parla local; la segona part segueix “els lluitadors” als diversos fronts de la guerra, així com a l’exili i de nou al front en escenaris europeus i es limita a ser una crònica apressada d’aquests esdeveniments.
Els lluitadors s’estructura en dues parts: la primera part abasta fins a l’esclat de la Guerra Civil i és, al meu parer, la més reixida perquè aconsegueix transmetre la vitalitat i el batec de la societat alcoiana d’aleshores. Els diàlegs són frescos i el llenguatge recull la riquesa de vocabulari i expressions de la parla local; la segona part segueix “els lluitadors” als diversos fronts de la guerra, així com a l’exili i de nou al front en escenaris europeus i es limita a ser una crònica apressada d’aquests esdeveniments.
La ruta literària elaborada a partir de la novel•la i comentada pel mateix escriptor és un bon complement de la lectura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada