He llegit La memòria de les ones de Pepa Guardiola (1953). Se'n feia la presentació a Pedreguer i m'abellia assistir-hi amb la novel·la llegida. Em van interessar molt els comentaris que presentadora (Anna Mari Andrés) i autora van fer al voltant de la relació entre literatura i realitat. Com que la novel·la té una protagonista femenina d'una edat semblant a la de l'autora, al lector se li acut irremeiablement la idea de considerar que està contant la seua pròpia vida. Pepa Guardiola va negar repetides vegades aquesta identificació, i, a més, va comentar la seua manera de maniobrar amb la realitat per convertir-la en ficció. Em va fer recordar una xerrada d'Isabel-Clara Simó, en aquella mateixa sala i fa molts anys, en la qual parlava de l'escriptor com a "vampir" de la realitat. I no, Laureana, la protagonista, no és Pepa Guardiola; no pot ser-ho perquè és un personatge literari. Personatge, això sí, que recrea la peripècia vital (infantesa, adolescència, formació, maduresa) d'una dona de la generació de l'autora. Tampoc no és una novel·la feminista, va aclarir l'autora. Però és una història explicada per una dona, amb una visió femenina del nostre passat més immediat. M'agrada pensar que no hi ha literatura feminista, però sí literatura feta per dones que mostren la realitat amb una sensibilitat femenina. Hi estic d'acord amb l'autora: La memòria de les ones no és una novel·la feminista. No cal! És només literatura!
De la novel·la, em va sobtar especialment el treball d'acoblament del material narratiu. Hi ha molts personatges i una trama complexa, però la història flueix gràcies a un encaix fructífer entre present i passat. La trama que es conta en el present dóna pas amb molta subtilesa al fets del passat que completen la història. L'encontre amb una amiga, la visita a un vivenda, un paisatge desencadenen records que nodreixen la línia principal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada